Aquest poemari ple de tendresa, imaginació i jocs de paraules va rebre el primer “Premio Ciudad de Orihuela” l’any 2008. Us recomanem que el llegiu a l’hora d’anar a dormir. El ritme intern de lectura decreix i es fa més lent a mesura que anem llegint poemes, convidant-nos a relaxar-nos i somiar.

Una nena demana a “el viejo tigre” que li expliqui una història abans d’anar a dormir. “El viejo tigre”, que podria ser l’avi o el pare de la nena, li explicarà molts relats: petits poemes, cadascun d’ells protagonitzat per un animal que pertany a l’imaginari de la nena. El poema del primer animal, “el lirón pequeño”, parla de com ens posem de nerviosos quan volem dormir i no podem, cosa que l’autora capgira amb molt sentit de l’humor escrivint uns versos de ritme intern frenètic. A partir d’aquest, cada poema té un ritme intern més lent que l’anterior, com una cantarella que fa que l’infant es relaxi i es vagi endormiscant, per acompanyar-lo en el viatge als somnis, fins arribar a l’últim text, la cançó de bressol en què la nena protagonista dorm i on la il·lustració del “viejo tigre” ens demana que no fem soroll per no despertar-la.

Escrit per Beatriz Osés, la qualitat literària del text és excepcional. La construcció poètica beu de la tradició oral i proposa poemes en versos curts, que presenten rimes assonants i juguen amb les aliteracions dins els versos.

La proposta d’il·lustració de Miguel Ángel Díez aporta sempre alguna cosa que no hi era al poema. Juga amb el que diuen i transmeten les imatges utilitzant elements interns en la composició de la imatge que trenquen amb l’esquema mental ordenat i realista que tenim els adults del món que ens envolta. Introdueix elements propis del surrealisme, els uneix a l’expressió endormiscada dels protagonistes dels poemes i ens porta de bracet cap al món dels somnis, amb una tranquil·litat i una calma que ens ajudarà a gaudir del son i els somnis.