Guanyadora del premi Josep Maria Folch i Torres, aquesta novel·la de personatges ben definits i ambientacions ben resoltes és un regal que fa créixer els lectors.

Cornelius, que amaga un secret molt ben guardat rere el seu posat seriós, i el seu jove ajudant, en Tobías, arriben a Villatorcida, un poblet de muntanya on no hi ha res recte. Hi obren una botiga ben especial, ja que no venen res, no fan servir diners, sinó que treballen bescanviant, però, a més, no bescanvien objectes ni aliments, sinó disposicions d’ànim.

Una persona molt moguda i activa pren la calma que li falta d’un potet que li ofereix Cornelius a canvi de bufar en un cargol de mar per deixar-hi una mica de la hiperactivitat que li sobra, que li anirà molt bé a una altra persona excessivament tranquil·la. Cornelius equilibra els diferents caràcters de la gent del poble amb la seva màgia, com un druïda.

Però la gent és desconfiada i es deixa empènyer per l’ambició. Quan Cornelius marxa a resoldre un assumpte pendent, el rebost d’impossibles és assaltat i tothom se serveix sense mesura de tot el que hi ha allà. Tobías i l’amiga que ha fet al poble hauran de controlar el desgavell fins que Cornelius torni.

La història enganxa tant que els ulls avancen pels textos sense aixecar el cap del llibre perquè no ens volem perdre ni una coma de tot el que passa a Villatorcida i com ho resolen els personatges de Carles Vila i Sala, que Javier Andrada ha sabut apropar als lectors d’una manera sorprenent mitjançant les perspectives que ha utilitzat en les il·lustracions. Mostra els personatges i els espais utilitzant plans que situen els lectors en punts de mira diferents. D’aquesta manera aconsegueix que empatitzem amb l’amiga de Tobías i l’avi cec quan ens els mostra amb un pla frontal, fa que dominem la situació veient-la des de dalt en plans picats... I tot això fent servir una única tinta negra sobre el blanc de les pàgines!