Tania és pèl-roja i té els rínxols d'un lleó. El seu cognom és Val de Lumbre com el lloc en el qual viu, una petita i remota vall. Les dues coses que més li agrada fer són, per aquest ordre: lliscar-se en trineu per Cerro Chico, el pendent més empinat de la muntanya al crit de «velocitat i autoestima». Intentant fer un salt mortal amb els esquís encara que de vegades acabi en el roser de Sally. I enfadant al malvat Klaus Hagen que odia els nens. I, el segon que més li agrada és estar amb el seu adorat Gunnvald, que encara que té setanta-quatre anys és el seu millor amic. La veritat és que al poble no hi ha molt nens, però encara que els hi hagués ell seguiria sent el seu preferit. Quan Gunnvald ha d'anar a l'hospital, a Tania li van ocórren moltes coses algunes divertides i unes altres no tant. No te'l voldràs perdre?
Aquesta és una història sobre crims no resolts en terres llunyanes, en ciutats ocultes després de la boirina. És una història sobre la maldat i sobre una lleial amistat. És una història sobre enyorança, esperança i cruels traïcions. Aquesta és la llegenda de Sally Jones.
Un testimoni excel·lent i una descripció minuciosa de la vida de poble i de les vacances d’estiu en aquells anys vuitanta al nostre país.