Dues mares expliquen de manera senzilla com posen en pràctica a casa les tàctiques apreses als tallers que organitza el psicòleg infantil Haim Ginott per millorar les relacions pares-fills i fer més agradable l’ambient familiar. Les tàctiques se centren a parar atenció en la manera com parlen als seus fills. Un exemple: “si un niño derrama un vaso de leche, le diría: Veo que se ha derramado la leche, y luego le daría una bayeta. De este modo, evito la culpa y destaco lo que es necesario destacar: qué hay que hacer”, diu el psicòleg a les mares. A mesura que llegim els capítols del llibre les veiem interioritzar noves maneres de dirigir-se als fills que les fan progressar i gaudir de les estones compartides amb la família, tot i que de tant en tant també tornen enrere i se’ls escapa algun “Mira lo que has hecho”.

El llibre està escrit de forma clara i propera, com si fos una novel·la. És aquest format el que fa que el llegim i rellegim centrant-nos cada vegada en un capítol concret, com ara “Los papeles en los que los encasillamos: don inútil, la princesa, el quejica”. I ens ajuda a analitzar allò que transmetem sense voler quan parlem amb els fills sense ser conscients de com diem les coses.

Padres liberados, hijos liberados està ple de situacions quotidianes, reflectides amb molt sentit de l’humor, on veiem que és possible canviar a poc a poc la forma de comunicar-nos amb els fills. La base és deixar de fer servir paraules que avaluen (evitar renyar, lloar i encasellar) per fer servir paraules que descriuen el que veiem o el que sentim, perquè conviden l’infant a buscar les seves pròpies solucions als problemes.