A Quin caos d’habitació!, tot jugant i fent jugar els lectors, Xavier Salomó incideix en la necessitat de trobar la calma per parar atenció a la relació que tenim els pares amb els nostres fills i gaudir del temps compartit.

Entre setmana, l’hora del despertador marca com comencen els matins: amb la pressió d’arribar a temps a l’escola i a la feina. I la veu del pare, una ombra que es queda a la porta de l’habitació, va dictant tot allò que el nen ha de portar per fer les activitats extraescolars de cada dia i acaba amb la cantarella “i has d’endreçar l’habitació”. Arrenca el joc: cal buscar a la il·lustració de cada pàgina dreta el que està destacat al text de cada pàgina esquerra.

Dia a dia, la pressió del temps i de les obligacions creix. Cada dia hi ha més coses que buscar dins una habitació infantil on el desordre va creixent al mateix ritme que creix el nerviosisme de l’ombra del pare a la porta (mans a la cintura, palmells en tensió, mans al cap...).

Arriba dissabte. En aquest punt, la relació entre pare i fill es transforma. Oblidant la tensió, la pressió i les presses dels dies entre setmana, el pare pren cos, ja no és una ombra a la porta, sinó un home que es llança divertit sobre el seu fill cridant-li “et clavaré una... QUEIXALADA!”. Amb el desplegable esclaten les rialles. Pare i fill fan una guerra de coixins i comencen a passar-ho bé junts. A mesura que desapareix la pressió externa, es va desdibuixant el caos de l’habitació. Després del desplegable d’acció divertida, els protagonistes s’asserenen i s’apropen físicament i també sentimentalment. La relació és cada vegada més estreta i emotiva. Pare i fill poden dir-se, per fi, el que realment importa: que s’estimen.

Aconseguida la calma, l’habitació està endreçada diumenge.

I aquell nen que vèiem a les guardes del principi del llibre saltant d’alegria enmig del caos contagia el bon humor i les ganes de gaudir de la vida al seu pare, que salta amb la mateixa passió a les guardes finals del llibre.

Un llibre que llegim i rellegim a quatre mans infinites vegades, que ens fa emocionar-nos i aprendre junts a adults i infants a través del joc compartit i valorant el temps que compartim.

"La felicitat només és real quan la compartim." (Into the Wild)