Dos germans senten la veu de la mare que els diu que és l'hora del bany. Ells consideren que no estan bruts i prefereixen continuar jugant. Troben unes pintures i la imaginació fa que esdevinguin un cap indi i una gata salvatge. I mitjançant les pintures que han fet volar la imaginació, recorren mars i oceans fins arribar a l'illa de les serps verinoses, on s'ho passen d'allò més bé fins que tornen a sentir la veu de la mare. La imaginació s'evapora i corren amb els pinzells al bany. Pinten la mare i, finalment, es banyen amb ella.

A les llibreteres del Pati de llibres ens agrada moltíssim, d'una banda, la paciència extrema d'aquesta mare encantadora que voldríem ser totes les hores del dia i que no sempre aconseguim ser. Ens agrada molt que els infants lectors es vegin reflectits en aquests germans creatius, imaginatius i riallers. I ens agrada també l'homenatge que Suzy Lee fa a Maurice Sendak al llarg de totes les pàgines del llibre. Si heu llegit Allà on viuen els monstres, ho veureu. Si no l’heu llegit encara, us vindran unes ganes boges de llegir-lo després de conèixer Pintors. Max anava allà on viuen els monstres després d’haver sentit la seva mare dir-li “monstre”. Chin i Jun passen de la realitat a la fantasia pintant-se el cos amb aquarel·les després d’haver sentit la seva mare dir-los “és l’hora del bany”. Com més pintats van, més fantàstic és l’entorn on són. Els nens viatgen amb un vaixell d’aquarel·la fins a un món meravellós, l’illa de les serps, on veiem que els peluixos que Suzy Lee havia traçat a carbó a l’habitació dels nens, el goril·la, la serp i el lleó, s’han transformat en personatges d’aquest món fantàstic pintats ara també amb aquarel·les.

Els nens tornen a la realitat en sentir de nou la veu de la mare, que els recorda que és l’hora del bany. Mare i fills transformen un moment de consolidació d’hàbits de la quotidianitat en un espai d’alegria i rialles compartides gràcies a la predisposició al joc imaginatiu... i gràcies a les pessigolles!