Tomasa i el seu gat viuen en una casa justa per als dos. Comença a arribar gent, personatges alegres i del tot estrafolaris, com habitualment passa als llibres il·lustrats per Delphine Durand. Tomasa i el seu gat amplien la casa amb tot allò que els nouvinguts necessiten:

"¡Pon, pon, pon! -¿Quién llama?

La abuela Rosario

-Mi perro precisa un enorme armario."

Juanito Glotón, la abuela Rosario, la pastora Aleja... Al final hi ha tants personatges dins la casa, que no hi queda espai per a la nena i el gat. Així que hi posen remei fent-se una caseta just amb el que necessiten els dos: la cuina, el lavabo, el menjador i l’habitació.

En aquesta versió en castellà el text està escrit amb lletra d’impremta. Proposa rimes que fan somriure i ritmes dinàmics per avançar en el relat de l’ampliació de la casa de Tomasa, una nena hospitalària que sempre fa una bona rebuda a qui truca a la porta i prepara una habitació pròpia per a cada nouvingut amb allò que ha demanat.

Els personatges van arribant un rere l’altre, de forma acumulativa. Cada vegada que algú arriba a la casa, a la cantonada inferior esquerra de cada pàgina esquerra s’hi veu un plànol de la casa amb la nova ampliació destacada de color vermell. A la pàgina dreta hi ha els personatges nouvinguts que ja fan ús del seu espai propi a la casa ampliada i es relacionen amb els anteriors convidats.

Llegireu el llibre moltíssimes vegades i obrireu les finestretes de cada habitació, desvetllant sorpreses que us faran riure sense parar. Gauidiu l’estona de diversió tot observant els milers de detalls que Delphine Durand ha dibuixat i omplert de colors alegres, com els seus personatges estrambòtics.