A l'Àsia Jimmy Liao és tot un referent i algunes de les seves obres han estat portades al cinema. Aquí, tot i no ser tan conegut, és també un autor de referència i fa uns anys el Gremi de Llibreters va otorgar el simbòlic Premi Llibreter d'Àlbum Il·lustrat al seu llibre La noche estrellada.

Hermosa soledad és el seu llibre més personal i íntim. Un poemari amb format de diari il·lustrat que recull els textos i dibuixos dels anys en què va haver de superar una leucèmia i es va replantejar la vida.

L’edició, com totes les de Barbara Fiore, és impecable. Com en un diari íntim, les dates que encapçalen cada text ens situen en el temps de la redacció. Cada poema té per títol una data, temps cronològic, seguida d’una breu referència al temps atmosfèric, directament relacionada amb l’estat anímic que l’autor transmet en aquell text: “3 DE ENERO DESPEJADO”. Aquest recurs el recuperarà al seu llibre Desencuentros.

Els textos i dibuixos van acompanyats en molts casos d’incisos textuals en cursiva i cos de lletra més petit, que són anotacions de la revisió que Jimmy Liao va fer anys després d’aquells textos i dibuixos seus i que, en la majoria dels casos, desvetllen claus de lectura per entendre la seva obra posterior: “Me gusta mucho dibujar bosques. Sobre todo con trazos cortos: uno tras otro, muy finos, van dibujándose los troncos y las ramas.” Boscos, peixos que suren al cel, conills que riuen, ploren, se sorprenen...

El paper mate, voluminós i de to blanc trencat triat per imprimir-hi el recull de poemes i dibuixos realça les diferents tonalitats de negre, gris, blau i tints ocres amb què Liao ha treballat les escenes de les il·lustracions insistint en les oscilacions d’estat anímic que transmeten els textos: abatiment, desesperació, incertesa, esperança... que Liao explica com anys després es van evaporar, es van esvair: “el haber tocado fondo en la vida me ha dejado sólo una vaga melancolía, una hermosa soledad”.