Un grup de ratolins recull fruits per poder passar l’hivern dins el cau. Tots treballen en la recol·lecció menys un, en Frederick, que observa atentament l’entorn. Els altres li demanen per què no treballa. Ell respon que sí ho fa, recull un altre tipus de provisions: sensacions, colors, paraules... Els altres el deixen fer i continuen recollint fruits. A l’hivern els aliments s’acaben i els ratolins demanen a en Frederick on són les seves provisions. Ell puja a una pedra i recita un poema que parla de les sensacions de l’estiu: els parla de l’aroma dels fruits i els ratolins els imaginen; els parla dels colors de les flors i ells les visualitzen; els parla de l’escalfor dels raigs del sol i ells tenen la sensació que els escalfa. “Frederick”, li diuen, “tu ets un poeta” i ell respon: “ho sé” i es posa vermell.

Com en totes les obres de Leo Lionni, en aquesta hi trobem un ensenyament no moralitzant ben clar: ens anima a integrar-nos en el nostre entorn sent nosaltres mateixos. Per fer-ho, incideix en el valor de la paraula com a transmissora de la pròpia individualitat a la col·lectivitat, reivindicant la necessitat d'alimentar-nos no només físicament i posant en relleu la funció artística del llenguatge en fer servir el llenguatge poètic.

Lionni és un dels artistes i publicistes que revolucionen la concepció de l’àlbum il·lustrat a partir de la dècada del 1960. Tal com assenyala Teresa Duran al seu llibre Àlbums i altres lectures, Lionni i altres artistes i dissenyadors de publicitat com Bruno Munari incideixen en el món del llibre infantil introduint elements per narrar visualment les històries que volen explicar. Investiguen en la creació de personatges utilitzant noves tècniques, com el collage, que Leo Lionni fa servir per construir personatges a Frederick com a reflex de les diferents textures i colors que observem en l'entorn natural.