Esconderse en un rincón del mundo és l’àlbum més pictòric de Jimmy Liao. El fil argumental és molt fi i la interpretació de cada lector, i de cada lectura, és el que l’acaba de construir.

Un nen empès per un rampell de fúria contra els adults, que no el creuen, travessa una porta, puja unes escales i s’endinsa en un túnel circular envoltat de negre. A través d’un fos a negre passem de la realitat a la fantasia. El nen ha trobat el racó de món on tot és possible per ell i anima el lector a buscar per trobar-ne un de propi mentre li va mostrant el d’altres infants: “¡Ah! ¡Ha conseguido encaramarse allí! / Lo inquietante no es su comportamiento, sino su imaginación. / Su imaginación es peligrosísima.”

La imaginació es desborda al racó de món, omplint-lo a vessar d’il·lustracions detallistes amb un ús dels colors aclaparador. Cada frase que llegim en les dobles pàgines coloristes és una idea expressada de forma poètica que ens fa reflexionar al voltant de les pròpies limitacions al món real i com desapareixen en el terreny de la fantasia. Fa al·lusió a portes d’entrada a la fantasia tan conegudes com l’armari que duu al bosc de Nàrnia. I ens anima a imaginar i utilitzar la imaginació per transformar les nostres capacitats i la realitat que ens envolta: “¿Es posible que, en el fondo, sólo los sueños y las fantasías nos permitan volar alto y lejos? / ¡Pues yo no me lo creo! ¿Qué pasa si no me lo creo?”

A cavall entre l’art, la poesia i la filosofia, ens fa prendre consciència del nostre paper en el món: “Pero si nosotros prescindimos alegremente de nuestras obligaciones, / ¡el mundo prescindirá igual de nosostros! / Al final, / ¡ni siquiera un rincón nos servirá de escondrijo!”

El nen acaba preguntant-nos si estem disposats a creure el que ens ha explicat. Se’l veu nedar content en un remolí envoltat de negre. I a través d’un fos a negre tornem de la fantasia, tancant el llibre.