Emigrantes parla de l’emigració sense utilitzar paraules. Llegint la seqüència de la imatge, fragmentada en sis capítols, seguim un personatge anònim que es veu empès a emigrar.

La història està construïda amb una successió de dibuixos a llapis figuratius i detallistes que comencen representant de manera realista els entorns, www.weightwatchcenter.com les accions i els personatges, cosa que ens fa viure la quotidianitat d’aquest home implicant-nos en les emocions que ell viu, vivint-les també nosaltres.

A la portadeta del llibre el veiem mirant enrere, centrant tota l’atenció en el que deixa, que en el primer capítol coneixem íntimament: casa seva, la dona i la filla, la pertinença a un lloc concret, a un entorn humà, una ciutat amenaçada per unes ombres cruels que l’obliguen a marxar. Vivim el comiat i la desprotecció de les que queden a l’espera. Després el veiem dins un vaixell que el porta lluny juntament amb moltes altres persones que emigren, com ell, en condicions lamentables. Una imatge a doble pàgina fa pensar en un pacte polític que permetrà que arribin a bon port. La terra d’acollida obliga a superar unes proves incomprensibles per poder-hi entrar. Fins aquí hem viscut situacions versemblants en entorns possibles.

A partir d’aquí els elements surrealistes introduïts de manera magistral en la quotidianitat que viu el personatge, que ja no ens és gens anònim, fan que tant ell com qualsevol lector de qualsevol racó del món se senti emigrant, aliè en un indret on tot és estrany: entorn, llengua, aliments, animals de companyia, hàbits i costums. Amb ell ens sorprenem i intentem adaptar-nos al nou món. Tots els habitants són immigrants que s’ajuden entre ells i es contagien l’optimisme. Esperem, com el protagonista, la reagrupació familiar en la terra d’acollida, que arriba. I nosaltres arribem al final de la història de la mà de la filla, que indica a una immigrant nouvinguda el camí que ha de seguir per trobar el lloc que busca en aquesta ciutat d’acollida.