Éric Battut explica una història rica en emocions i sentiments reduint a la mínima expressió els elements que utilitza per narrar-la.

Els textos, de seqüència repetitiva, i les il·lustracions, envoltades d’un blanc immens, es presenten sempre a la mateixa escala i estan situats sempre a la base de les dobles pàgines d’aquest àlbum net i clar que centra l’atenció en el joc amb el lector, qui descobrirà el secret abans que el ratolí protagonista el comparteixi amb els amics.

Les pinzellades amb què Battut defineix els trets del ratolí (la boca, les galtes i els ulls, la posició de la cua i els moviments de les potes) mostren tot el procés de canvi emocional que viu al llarg del llibre.
Primer troba una poma i l’amaga a terra, decideix que serà el seu secret. Després, un a un, l’esquirol, l’ocell, la tortuga... li pregunten què ha amagat i ell respon sempre: “Es mi secreto. No lo diré jamás.” Però el lector va veient com rere el ratolí, sense que aquest ho sàpiga, germinen les llavors de la poma i en surt una tija que creix, s’enforteix i esdevé un arbre que floreix i dóna fruits. Finalment, els fruits maduren i cauen a terra, el ratolí se n’adona i comparteix el seu secret amb els amics.