En veure el llibre, el primer que crida l’atenció és el pez Arociris: entre les escates de colors, vermelles, blaus, verdes..., el pez Arcoiris en té unes de ben diferents perquè estan impreses amb una tinta metàl·lica platejada que les fa tornassolades segons com s’hi reflecteix la llum. El pez Arcoiris és el peix més bonic de l’oceà. Les seves escates tornassolades projecten mil colors. El pez Arcoiris se sap el més bonic de l’oceà i n’és vanitós. Aquesta actitud fa que els seus amics se n’allunyin i el deixin de banda.

La solitud porta el pez Arcoiris a reflexionar i buscar ajuda, que troba en les paraules del pop Octopus, qui el farà veure on rau el problema (en la vanitat) i com pot resoldre’l (amb generositat). Quan el pez Arcoiris es desprèn d’una escata tornassolada per donar-la a un altre peix, descobreix un nou sentiment molt plaent en el seu interior. És l’inici de la felicitat. A mesura que es mostra més desprès amb els altres se sent més fàcilment acceptat, es troba més a gust amb els altres peixos i el sentiment alegre es contagia.

Aquesta història de Marcus Pfister fa pensar els infants. Podreu parlar amb ells del concepte d’un mateix alhora i de la relació de l’individu amb el grup. L’autoestima i la convivència són els grans aprenentatges que Pfister treballa a través del valor de la generositat en El pez Arcoiris.