En veure el llibre, el primer que crida l’atenció és el peix Irisat: entre les escates de colors, vermelles, blaus, verdes..., el peix Irisat en té unes de ben diferents perquè estan impreses amb una tinta metàl·lica platejada que les fa tornassolades segons com s’hi reflecteix la llum. El peix Irisat és el peix més bonic de l’oceà. Les seves escates tornassolades projecten mil colors. El peix Irisat se sap el més bonic de l’oceà i n’és vanitós. Aquesta actitud fa que els seus amics se n’allunyin i el deixin de banda.

La solitud porta el peix Irisat a reflexionar i buscar ajuda, que troba en les paraules del pop Octopus, qui el farà veure on rau el problema (en la vanitat) i com pot resoldre’l (amb generositat). Quan el peix Irisat es desprèn d’una escata tornassolada per donar-la a un altre peix, descobreix un nou sentiment molt plaent en el seu interior. És l’inici de la felicitat. A mesura que es mostra més desprès amb els altres se sent més fàcilment acceptat, es troba més a gust amb els altres peixos i el sentiment alegre es contagia.

Aquesta història de Marcus Pfister fa pensar els infants. Podreu parlar amb ells del concepte d’un mateix i de la relació de l’individu amb el grup. L’autoestima i la convivència són els grans aprenentatges que Pfister treballa a través del valor de la generositat en El peix Irisat.