Un llibre que no parla de l’amor i l’amistat, sinó que els mostra, ens els fa viure. Després de llegir el llibre, voldreu viure amb el lleó protagonista. Voldreu ser aquest lleó.

Tramuntana ha traduït al català i al castellà aquest llibre imprescindible de la canadenca Marianne Dubuc. Els que vau compartir amb els petits de casa els seus llibres Davant de casa meva i El carnaval dels animals, reconeixereu el traç i l’aparent senzillesa amb què construeix la història, narrada mitjançant la seqüència de la imatge, en una combinació en equilibri de text i imatge.

El text sembla senzill, però està treballat de manera molt conscient. No hi ha descripcions textuals, ja se n’encarreguen les il·lustracions, de descriure els detalls. Quan el text està en rodona, és un narrador en tercera persona qui ens parla de com és la vida mostrant-nos com la viuen els personatges. Quan el text està en cursiva, és la veu del lleó la que pren la paraula, bé parlant amb l’ocell directament o bé oferint-nos els seus pensaments als lectors, fent-nos empatitzar amb ell.

Avancem en la lectura d’una manera més ràpida quan les accions dels personatges s’il·lustren en vinyetes arrodonides que se succeeixen en la doble pàgina i parem a gaudir tranquil·lament de la il·lustració quan omple la doble pàgina una única imatge impresa a sang.

La il·lustració també proposa pocs traços (i certers) en la descripció dels personatges, per transmetre emocions, sensacions i sentiments (desempara, protecció, alegria, felicitat, tristesa, acceptació, desig, satisfacció). Els pocs elements dibuixats són els imprescindibles: la casa i l’arbre en què veiem passar les estacions de l’any, l’hort, el llac..., cosa que permet centrar l’atenció en el que de veritat importa: la relació entre el lleó i l’ocell, i com la viu cada un d'ells.

Proveu a llegir el llibre seguint només la seqüència de la imatge. Llegiu-lo després seguint la veu del narrador (text en rodona). Llegiu-lo un cop més seguint la veu interior del lleó (text en cursiva). Llegiu-lo de nou parant atenció a tots els elements... Aquest llibre ofereix diferents experiències de lectura i totes són de les que fan créixer el lector com a lector i com a persona.

El lleó i l’ocell mostra les claus de l’amor a la vida, als altres i a un mateix a través d’una relació d’amistat entre un lleó i un ocell. L’amistat neix a la tardor, quan el lleó acull l’ocell ferit i el cuida; creix durant l’hivern amb tot el que comparteixen en el dia a dia, i es transforma i els transforma a la primavera, quan el lleó accepta que l’ocell guarit rependrà el vol amb els seus. Mostra com el lleó sent la tristesa que provoca en ell l’absència de l’amic, com se centra en les seves responsabilitats diàries per continuar endavant i com viu les petites alegries: l’hort que ha cultivat amb paciència al llarg de l’any dóna els seus fruits a l’estiu, pot gaudir d’estones de serenor pescant, llegint... Arriba la tardor següent. El lleó mira al cel i es pregunta “I tu?”. Potser l’ocell tornarà i, junts, no passaran fred el proper hivern.