Desencuentros és l’obra més coneguda de Liao, portada al cinema, parla poèticament de la incertesa a través de dos personatges: “Son como la mayoría de la gente de la ciudad, que no llegan a conocerse en la vida, pese a vivir todos en el mismo sitio...” Ell sempre va cap a la dreta, ella sempre va cap a l’esquerra. Viuen aliens l’un a l’altre tota la tardor i els inicis de l’hivern. Un dia de ple hivern es troben en una placeta circular i senten l’amor a primera vista. Viuen intensament el dia junts i al vespre s’intercanvien els números de telèfon. Però de cop plou a bots i barrals, i l’endemà tots dos s’adonen que només guarden de l’altre un paperet, amb la tinta escampada, on no s’hi pot llegir res. Es busquen en la ciutat, però l’atzar i les rutines fan que, tot i passar pels mateixos carrers, no es trobin. A finals de desembre els veiem fent la bossa amb la intenció de marxar de la ciutat. Ell continua anant cap a la dreta; ella, cap a l’esquerra. Neva. En algun moment canvien la pròpia rutina i els veiem moure’s en direccions oposades a les habituals. Ara ell va cap a l’esquerra i ella cap a la dreta. Es troben.

Liao utilitza a Desencuentros el mateix recurs que a Hermosa soledad per fer-nos entrar en la lectura de la història i avançar: cada doble pàgina va encapçalada per la data, temps cronològic, i una referència al temps atmosfèric que aquí no només està directament relacionada amb les emocions que viuen els personatges en cada moment, sinó que també les explica: “7 de noviembre. Tiempo cubierto y húmedo, como si el invierno estuviera al llegar, lo que provoca un cierto decaimiento.”
Els protagonistes de Desencuentros semblen donar vida als personatges del poema “Amor a primera vista” de la Premi Nobel de Literatura Wislawa Szymborska. L’àlbum s’obre amb la primera estrofa del poema: “Ambos están convencidos / de que los ha unido un sentimiento repentino. / Es hermosa esa seguridad, / pero la inseguridad es más hermosa.”