Qui vulgui llegir Contes de la perifèria ha d’estar disposat a viatjar lluny de la seguretat que dóna el sentit comú a la realitat que l’envolta. El llibre convida a l’expedició des de la dedicatòria i l’índex, impresos en un sobre que ha de viatjar per correu aeri fins a la ciutat australiana de Perth perquè el rebi el seu destinatari, Paul, de qui sabem que està “sempre disposat a una bona expedició”. Els 15 segells que Paul veurà enganxats al sobre formen l’índex del llibre. A cada segell hi ha el títol d’un relat, un detall il·lustrat del que Paul i el lector hi trobaran, i un nombre que no és el preu del segell sinó la pàgina del llibre on comença el relat.

La perifèria en què estan situats els 15 relats escrits i il·lustrats per Shaun Tan és també la perifèria de la normalitat, l’indret on la ficció fa possible que els fets més extraordinaris i els personatges més estranys tinguin un lloc físic palpable en un espai tan concret com un barri residencial on sembla regnar la monotonia. El que fa sorprenent cada relat és que la veu narrativa parla dels fets extraordinaris i dels personatges estranys transmetent al lector la més absoluta de les normalitats.

Com diu el propi Shaun Tan a la pàgina de Barbara Fiore: “La mitad de mi atención se centra en paisajes residenciales normales que a menudo fotografío y pinto, y a la vez paso mucho tiempo dibujando personajes imaginarios y mundos ficticios. Y las dos cosas me fascinan por igual. A menudo busco la manera de tender puentes entre esos dos intereses, una ambición que hago más obvia en Cuentos de la periferia.”

En cada relat combina “realitat, fantasia, jocs infantils i reflexió adulta” i utilitza estils i tècniques diferents (dibuix a llapis de grafit combinat amb llapis de colors, acrílic, pastel, oli, gouache, aquarel·la...) segons quin sigui l’efecte que vol provocar en el lector, cosa que fa que cada relat del llibre sigui genuí.