Publicat per primera vegada el 1963, “Allà on viuen els monstres” va suscitar certa polèmica pel tractament poc exemplar dels infants, però ha arribat a ser un clàssic de la LIJ i un referent imprescindible. S’ha traduït a nombroses llengües i és una de les obres més venudes de tots els temps.

Castigat sense sopar per les seves entremaliadures, en Max emprèn un viatge simbòlic des de la seva habitació fins a un lloc fantàstic, tot travessant un temps/espaï mític a on s’enfronta
amb les seves pors. Després de convertir-se en el rei de tots els monstres, tant ferotges com entranyables, torna al punt de partida, a on l’espera el sopar. Una travessia d’anada i tornada,
des de la realitat a la ficció, sense que res ni ningú expliqui si el que ha succeït ha sigut producte d’un somni. 

“Allà on viuen els monstres” és un exemple d’àlbum il·lustrat per la seva perfecta conjunció entre paraula i imatge; una història poètica i senzilla, explicada amb humor, total economia expressiva i absoluta harmonia entre text i il·lustracions. Tot es conjuga en aquest llibre, pensat rtísticament fins al més mínim detall: el joc amb la diagramació, el format, l’atmosfera quasi màgica que desprèn cada pàgina, la tensió argumental i la combinació de paraules, sons i repeticions.

D’aquesta manera, la mida de les il·lustracions va in crescendo a mesura que el protagonista s’endinsa en el món oníric; les imatges ocuparan la totalitat de la pàgina quan la història arribi al seu clímax i aniran disminuint a mesura que en Max regressi al pla de la realitat.