Una tortuga vol saber quin gust té la lluna. Puja a la muntanya més alta però no hi arriba i demana ajut a l’elefant, que puja damunt la closca de la tortuga però tampoc hi arriba, i demana ajut a la girafa... S’hi van afegint animals fins que el més petit, el ratolí, arriba a la lluna, n’arrenca un bocí i dóna un trosset a cada animal, que se’n va a dormir pensant que la lluna fa gust d’allò que més li agrada a ell.

L’estructura repetitiva i l’acumulació de personatges farà que els infants més petits segueixin la història sense dificultats. Tot i això, us recomanem que la primera vegada que expliqueu la història ho feu amb les vostres paraules seguint la seqüència d’il·lustració, ja que la lectura del relat textual s’els fa llarga als petits.

A les llibreteres del Pati de llibres ens agrada recomanar aquest àlbum perquè és un llibre “de llarg recorregut”, del qual se’n poden fer lectures amb diferents graus d’aprofundiment. En una lectura podeu poser l’èmfasi en la importància de la cooperació i el treball en equip per aconseguir bons resultats: Tots junts, amb una estratègia compartida, els animals aconsegueixen saber quin gust té la lluna. En una altra podeu treballar el primer tancament de la història, en què cada animal se’n va a dormir pensant que la lluna té gust d’allò que més li agrada a ell. I podeu mostrar als infants com el punt de vista de cadascú fa que les preferències, les opinions i decisions pròpies siguin diferents de les dels altres. I encara en una altra lectura podeu centrar l’atenció en l’humor amb què acaba el llibre, quan el peix parla del reflex de la lluna en l’aigua com si es tractés realment de la lluna.

I si voleu parlar de la il·lustració, feu-los parar atenció al paper d’aquarel·la que Grejniec ha utilitzat com a fons de treball per als animals i la mateixa lluna. Fa que que gairebé els puguem tocar (i menjar, en el cas de la lluna!) fins i tot amb el llibre imprès en paper llis i satinat.