A la selva hi viu un grup d’elefants. Hi ha elefants grans, petits, joves, vells, grassos, prims, amb la trompa llarga, amb la trompa curta, etc. El que tenen en comú és que són de color d’elefant, tots menys un, l’Elmer, que té el cos ple de quadrats de colors: vermell, blau, verd, taronja, negre, blanc... És l’elefant més alegre i divertit, i sempre fa bromes. Tothom el coneix, tothom riu amb ell i tothom s’ho passa bé. Un dia l’Elmer dubta si riuen amb ell o s’estan rient d’ell i resol deixar de ser diferent i pintar-se el cos de color d’elefant, com els altres, per passar desapercebut. La manera de ser de l’Elmer el porta a fer una broma al grup, que estava ben ensopit. I els altres s’alegren de veure l’Elmer tal com és. Gràcies al seu sentit de l’humor l’Elmer recupera la confiança en ell mateix i se n’adona de l’acceptació que l’envolta.

El pes de la narració està en el desplegament de la seqüència de la imatge, així que podreu explicar la història als més petits centrant l’atenció en les il·lustracions. Seguiran la lectura de l’àlbum d’esquerra a dreta observant el que va passant a cada doble pàgina cada vegada que passeu full. I això els farà fixar-se en la direcció que pren l’Elmer quan travessa la selva per disfressar-se (d’esquerra a dreta) i quan torna ja disfressat (de dreta a esquerra).

Si observeu l’ús dels colors, veureu que hi ha relació entre els estats d’ànim i la tria de la paleta. En els moments d’alegria i benestar les sensacions es transmeten utilitzant colors càlids, mentre que es fan servir de freds quan l’emoció s’apropa a la inquietud o el malestar.

La història funciona de totes les maneres i amb totes les edats: narrada sense suport visual, llegida, explicada ensenyant el llibre...

Permet treballar a casa i a l’aula el valor de la diferència, l’acceptació d’un mateix i dels altres, la diversitat, la tolerància i el respecte. I posar èmfasi en la importància de formar part del grup aportant-hi les pròpies singularitats.