Quan el professor Kürbis ("carbassa" en alemany, quin nom per a un professor!) es jubila, se'n va a viure a una casa en plena natura on es podrà "dedicar a descansar, llegir, buscar noves estrelles amb el telescopi i, alguns vespres, convidar els amics a sopar." Encara no sap que també s'adaptarà a conviure amb les transformacions dels objectes que l'envolten que, plens de vida, tornen al seu estat natural.

La història està narrada de manera tranquil·la per Oriol Canosa, amb una prosa que flueix amb la naturalitat d'un riu. La llegim com si fos un capítol curt i divertit d'una gran novel·la on imaginem que conviurien diversos personatges simpàtics i propers que viurien situacions màgiques en entorns reals en constant transformació (increïble i versemblant alhora).

Al professor Kürbis ens el dóna a conèixer el detall amb què Jordi Sunyer ha il·lustrat tot el que li agrada: l'herbari protagonista de l'escena del trasllat, els llibres de la seva biblioteca, el somriure constant amb què té cura dels nous habitants de casa seva... I ens fa pensar que ha trobat el seu lloc a la caseta de dalt del turó, que ell imaginava solitària però ha esdevingut plena de vida i bona companyia. "S'hi està tan bé, a casa!"