De vegades no som conscients de com podem fer canviar el curs dels esdeveniments i com podem modificar el nostre entorn. Això és el que li passa a en Liam, un nen curiós que viu en una ciutat grisa, plena de fum, on la gent viu tancada a casa seva. Un dia en Liam troba quatre herbes al final d’una escala, en una via de tren que ja no es fa servir, i decideix cuidar-les com si es tractés d’un jardí. Amb la seva dedicació el jardí creix i s’escampa. A poc a poc, contagia l’esperit de l’esforç compartit a altres jardiners vocacionals i entre tots transformen el paisatge urbà, convertint la ciutat en un espai verd immens, agradable, on passejar, on gaudir, on viure a gust.

Peter Brown ens explica una història basada en un fet real, com descobreix al final del llibre. L’antiga línia elevada de ferrocarril de Manhattan es va abandonar i la natura la va fer seva fins al punt que actualment s’ha transformat en un parc elevat del qual gaudeixen els habitants de la ciutat.

La narració combina paràgrafs de textos curts amb il·lustracions narratives i vinyetes de còmic. Part de la història l’expliquen les paraules i altra part, les il·lustracions.

La composició del llibre està pensada perquè tot formi part de la història narrada, des de la coberta fins a la contra. Si obriu el llibre i mireu les guardes d’inici, hi veureu un desert inmens. Només hi ha vida a l’extrem superior esquerre, quatre herbetes treuen el cap tímidament. Després, aneu a mirar les guardes del final. Hi trobareu un jardí verd que ho ha omplert tot de vida. La natura ha desbordat l’interior del llibre i, gràcies a en Liam, ha arribat a créixer amb forma de jardí sobre el codi de barres on hi ha imprès l’isbn del llibre.