Trobada familiar amb l’escriptor Oriol Canosa

El proper dissabte tindrem al Pati de llibres l’escriptor Oriol Canosa. Durant el mes de febrer hem comentat dos llibres seus a dos grups diferents del club de lectura de la llibreria, per això aquesta trobada és especialment significativa per nosaltres:

L’illa de les cartes perdudes, il·lustrat per Mercè López i publicat per Babulinka Books
La casa del professor Kürbis, il·lustrat per Jordi Sunyer i publicat per Baula/Edelvives

La trobada familiar amb l’escriptor augura un matí de dissabte amè, divertit i ple de curiositats literàries que ens sorprendran i ens faran somriure i imaginar tot barrejant realitat i ficció.

Oriol Canosa té traça creant personatges que fan lectors: els reconeixem, ens hi identifiquem i ens imaginem compartint les vivències dels seus relats, els tres passos que implica el procés de llegir indicats per Teresa Duran a l’exposició “Personatge a la vista! llibres que fan lectors”. Dels tres passos, ens centrem en la identificació: “Llegir vol dir identificar-se amb allò que l’altre és, que l’altre fa, que a l’altre li passa.” I us copiem la cita d’un altre escriptor, C.S. Lewis, autor de Les cròniques de Nàrnia, que vam trobar en aquella exposició: “La literatura m’ajuda a comprendre les persones i les persones m’ajuden a comprendre la literatura. Aquí, com en el culte, en l’amor, en les accions morals i en el coneixement em transcendeixo, i mai no sóc més jo mateix que quan llegeixo.”

l_illa_de_les_cartes_perdudes

L’illa de les cartes perdudes és una invitació a gaudir de la lectura, una novel·la que convida a llegir pel plaer de llegir, deixant-nos endur per la manera com està narrada la història, per la força dels personatges secundaris i pel procés d’aprenentatge i creixement que fa el protagonista al llarg del llibre.

Coherent amb el fons de Babulinka (que publica llibres “que inspiren, que ajuden a trobar-se un mateix i ser més feliç”), el llibre escrit per Oriol Canosa ens convida a “adonar-nos del que pensem i del que sentim realment. És com si, lletra a lletra, alguna cosa que s’amaga al nostre interior sortís a la superfície.”

Llegim: Fugim de la guerra i ens instal·lem amb l’Albert a Isola della Cona, on coneixem els personatges amb qui comparteix una part curta i alhora intensa del seu camí a la vida. L’oncle Audubon ens encomana l’hospitalitat i la passió per l’ornitologia. El príncep Von Thurn und Taxis ens contagia l’alegria de viure en un present etern i divertit, centrat en la feina i les relacions amb els amics. Rainer, el poeta, ens indica els camins del viatge introspectiu cap a l’autoconeixement. Nereu, el gondoler, ens acompanya de manera protectora i profètica als lectors i a l’oncle, l’Albert i els cosins, Max i Moritz, que semblen sortir de les caricatures de W. Busch per portar les trapelleries a l’illa i desemmascarar, en ple ball de disfresses d’alta societat, l’absurditat de la guerra.

Continuem llegint: Observem les il·lustracions de Mercè López i veiem que els personatges adults són humans animalitzats, com suggereixen els seus noms i les caracteritzacions textuals. A través d’aquesta animalització la il·lustradora aconsegueix expressar tota la força del caràcter de cada personatge i afegeix humor a la història. En contraposició als adults animalitzats, els nens són personatges amb característiques físiques purament humanes, despullats de màscares (quan no són estrictament imprescindibles per poder assistir a la festa de disfresses dels adults), com una evocació de la innocència que es va perdent en fer-se gran i a la qual sembla fer referència el poeta en la seva primera conversa amb el protagonista de la història: “La veritable pàtria de cadascú és la seva infància, Albert. És el lloc on tots voldríem tornar.”

Quan acabem la lectura, pensem que una bona forma de tornar a la infància pot ser rellegir L’illa de les cartes perdudes, per tornar a veure el món amb els ulls innocents de l’Albert i per tornar a gaudir de la companyia, la protecció i els savis consells dels personatges adults que acompanyen el protagonista i que als lectors ens han fet somriure constantment mentre llegíem el llibre.

la_casa_del_professor_kurbis

La casa del professor Kürbis, il·lustrat per Jordi Sunyer i publicat per Baula/Edelvives

Quan el professor Kürbis (“carbassa” en alemany, quin nom per a un professor!) es jubila, se’n va a viure a una casa en plena natura on es podrà “dedicar a descansar, llegir, buscar noves estrelles amb el telescopi i, alguns vespres, convidar els amics a sopar.” Encara no sap que també s’adaptarà a conviure amb les transformacions dels objectes que l’envolten que, plens de vida, tornen al seu estat natural.

La història està narrada de manera tranquil·la per Oriol Canosa, amb una prosa que flueix amb la naturalitat d’un riu. La llegim com si fos un capítol curt i divertit d’una gran novel·la on imaginem que conviurien diversos personatges simpàtics i propers que viurien situacions màgiques en entorns reals en constant transformació (increïble i versemblant alhora).

Al professor Kürbis ens el dóna a conèixer el detall amb què Jordi Sunyer ha il·lustrat tot el que li agrada: l’herbari protagonista de l’escena del trasllat, els llibres de la seva biblioteca, el somriure constant amb què té cura dels nous habitants de casa seva… I ens fa pensar que ha trobat el seu lloc a la caseta de dalt del turó, que ell imaginava solitària però ha esdevingut plena de vida i bona companyia. “S’hi està tan bé, a casa!”

pati_de_llibres

Per a les llibreteres del Pati de llibres, la llibreria és un lloc on s’hi està tan bé com a casa: és un espai afectiu per a la lectura. Us convidem a fer vostre aquest espai el proper dissabte i compartir-lo amb l’escriptor Oriol Canosa i l’editora de Babulinka Books, Mar González, a qui volem agrair la voluntat de fer un món més harmònic amb cada llibre que publica.

babulinka

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *