Quin caos d’habitació! Felicitat compartida

“La felicitat només és real quan la compartim.” I la compartim lluny de pressions externes (ni falta de temps, ni obligacions), quan disfrutem la serenor i gaudim la calma, quan valorem els lligams emocionals que establim en la relació amb les persones més properes, els vincles afectius que ens fan créixer a gust amb nosaltres mateixos i en harmonia amb els altres.

Immersos en el ritme que marca la societat en què vivim, no sempre ens resulta fàcil trobar la calma. Agraïm que ens hi portin de la mà amb naturalitat i senzillesa, com ho fa Xavier Salomó amb aquest àlbum il·lustrat, que és alhora un llibre-joc: Quin caos d’habitació!

quin_caos_d_habitacio1

Amb la primera lectura, la barreja de sensacions que ens deixa entre el cos i el cap ens fa dir que aquest llibre “és brutal, increïble, genial, fabulós, fantàstic… enginyós, divertit, emotiu, caòtic i senzill alhora”. I dia rere dia, lectura rere lectura, les sensacions es van transformant en sentiments compartits amb els infants que tenim ben a la vora, que es veuen reflectits en el nen protagonista de la història tant com els adults ens veiem reflectits en el seu pare.

quin_caos_d_habitacio2

Entre setmana, l’hora del despertador marca com comencen els matins: amb la pressió d’arribar a temps a l’escola i a la feina. I la veu del pare, una ombra que es queda a la porta de l’habitació, va dictant tot allò que el nen ha de portar per fer les activitats extraescolars de cada dia i acaba amb la cantarella “i has d’endreçar l’habitació”. Arrenca el joc: cal buscar a la il·lustració de cada pàgina dreta el que està destacat al text de cada pàgina esquerra.

quin_caos_d_habitacio3

Dia a dia, la pressió del temps i de les obligacions creix. Cada dia hi ha més coses que buscar dins una habitació infantil on el desordre va creixent al mateix ritme que creix el nerviosisme de l’ombra del pare a la porta (mans a la cintura, palmells en tensió, mans al cap…).

quin_caos_d_habitacio4

Arriba dissabte. En aquest punt, la relació entre pare i fill es transforma. Oblidant la tensió, la pressió i les presses dels dies entre setmana, el pare pren cos, ja no és una ombra a la porta, sinó un home que es llança divertit sobre el seu fill cridant-li “et clavaré una… QUEIXALADA!”. Amb el desplegable esclaten les rialles. Pare i fill fan una guerra de coixins i comencen a passar-ho bé junts.

quin_caos_d_habitacio5

A mesura que desapareix la pressió externa, es va desdibuixant el caos de l’habitació. Després del desplegable d’acció divertida, els protagonistes s’asserenen i s’apropen físicament i també sentimentalment. La relació és cada vegada més estreta i emotiva.

quin_caos_d_habitacio6

Pare i fill poden dir-se, per fi, el que realment importa: que s’estimen.

quin_caos_d_habitacio7

Aconseguida la calma, l’habitació està endreçada diumenge.

I aquell nen que vèiem a les guardes del principi del llibre saltant d’alegria enmig del caos contagia el bon humor i les ganes de gaudir de la vida al seu pare, que salta amb la mateixa passió a les guardes finals del llibre.

Un llibre que llegim i rellegim a quatre mans infinites vegades, que ens fa emocionar-nos i aprendre junts a adults i infants a través del joc compartit i valorant el temps que compartim.

Llegim pel plaer de viure moltes vides. Llegim en veu alta pel plaer de compartir-les. Quan autors com Xavier Salomó i editorials com Cruïlla ens sorprenen amb llibres com Quin caos d’habitació!, llegim junts pel plaer de gaudir del temps compartit i assaborim junts la felicitat.

“HAPPINESS ONLY REAL WHEN SHARED / LA FELICIDAD SÓLO ES REAL CUANDO SE COMPARTE / LA FELICITAT NOMÉS ÉS REAL QUAN LA COMPARTIM.”
Christopher McCandless
Into the Wild / Hacia rutas salvajes (Sean Penn)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *